María Jesúa Ibáñez/Sílvia Berbís
El Periodico
El sociòleg Javier Elzo, un dels investigadors espanyols que més ha estudiat els adolescents, sosté que un dels problemes dels joves d’avui és que, tot i sentir-se identificats amb valors finalistes com la pau, l’ecologia, la tolerància o la justícia, «no practiquen, en canvi, els denominats valors instrumentals: l’esforç, l’autoresponsabilitat, el compromís, l’acceptació del límit o el treball ben fet». Els adolescents són, segons la teoria elaborada per Elzo, joves raonablement conscienciats, sí. Però poc actius.
«Possiblement una de les maneres d’implicar-los, que deixin de ser mers espectadors, és que vegin que ells poden ser actors de la societat, que poden aportar coses», reflexiona Meritxell Ruiz, directora general d’Atenció a les Famílies i la Comunitat Educativa de la Generalitat. «Perquè els joves no són només ciutadans del futur, ja són ciutadans actius», insisteix Roser Batlle, pedagoga i una de les impulsores a Espanya del model pedagògic d’aprenentatge i servei.
En aquest marc s’inscriu el programa posat en marxa aquest any per la Conselleria d’Ensenyament perquè alumnes de quart curs d’ESO (d’entre 15 i 16 anys) participin, en els seus instituts, en projectes solidaris, o el que és el mateix, que facin un treball social en benefici de la seva comunitat. El pla serà obligatori d’aquí quatre cursos, el 2018-2019, per als més de mil centres d’educació que imparteixen secundària a Catalunya.
«El que ha fet la Generalitat, en definitiva, és ampliar a tot el territori una experiència que ja estava funcionant amb èxit en alguns centres», observa Joan Maria Girona, membre del consell de formació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. «A aquesta decisió d’Ensenyament jo li veig dos grans esculls: el primer, que no sé si tots els instituts de Catalunya tenen un recurs associatiu pròxim i suficient perquè cada any passin per ell tots els alumnes de quart d’ESO», explica. El segon, prossegueix Girona, «és que des del moment en què una activitat de caràcter voluntari passa a ser obligatòria perd part del seu valor pedagògic».
EL 20% MENYS DEL PREVIST
Potser per això, al programa li costa obrir-se pas. «Aquest primer any d’implantació s’estan realitzant 188 projectes en 121 centres, que col·laboren amb ajuntaments, biblioteques, casals de jubilats, escoles de primària i oenagés locals», indica Ruiz. A principis de curs, la Generalitat va estimar que serien al voltant de 150 els instituts participants, el 20% més dels que s’hi han adherit.
«El 28% dels projectes són de suport a l’escolarització o apadrinament entre alumnes; el 24% promouen l’intercanvi generacional; el 15%, la participació ciutadana, i un altre 11% recolzen necessitats bàsiques d’altres col·lectius», detalla la directora general, que avança que «hi ha 158 centres més en fase de formació per a professors i entitats col·laboradores, que previsiblement suposaran els corresponents nous projectes el curs vinent».
DESCOBRIR LA REALITAT
«Durant tota la trajectòria escolar, gairebé des que comencen al col·legi, els alumnes reben molta teoria i, si bé se’ls intenta inculcar valors que els formin com a persones, tots els esforços són insuficients», observa Àngels Piquet, psicòloga i coordinadora d’un dels projectes solidaris, el que desenvolupa el col·legi Sagrada Família de Tortosa (Baix Ebre). «El gran valor que tenen aquests projectes de solidaritat fora del marc escolar és que brinden l’oportunitat de posar en pràctica en la vida real tots aquests valors al servei de la societat», valora Piquet. «Descobreixen la realitat que els envolta i adquireixen un compromís. Hi ha nois amb problemes d’autoestima o conductes disruptives que han descobert en això un estímul i també els ajuda en l’àmbit acadèmic», destaca Meritxell Ruiz.
